“La neuroarquitectura escolar intenta entendre com l’espai afecta el cervell i en conseqüència, l’estat emocional i el comportament”, tal com indica la BBC a l’article “Qué es la neuroarquitectura y cómo puede ayudarnos a combatir el estrés y ser más creativos”.

Cada vegada som més conscients de l’efecte directe que tenen els entorns en el nostre benestar. Els espais educatius ben dissenyats estan pensats per fomentar la creativitat, la concentració i la motivació dels nens i nenes al centre, però també del personal docent.

En aquest article parlem de la fusió entre la neurociència i l’arquitectura, que juntes construeixen la que ja coneixem com neuroarquitectura.

Què és la neuroarquitectura escolar

La neurociència com a tal és una ciència que estudia el moviment de les xarxes neuronals. Es tracta d’un estudi sobre com es desenvolupa el sistema nerviós. Doncs, en conseqüència, la neuroarquitectura és una eina de disseny que estudia la relació que es crea entre els estímuls i l’entorn percebut.

Com a éssers vius, cada vegada que estem en un espai reaccionem a aquest. L’entorn influeix directament en les nostres emocions, els nostres comportaments i el nostre progrés cognitiu. Els nostres sentits s’activen i, per tant, es genera una experiència sensorial, que afecta clarament a l’atenció i a la concentració. Per això és tan important analitzar un espai abans i a l’hora de dissenyar-lo, perquè si es fa bé, afecta directament sobre la salut i el benestar de les persones.

Per comptar amb entorns escolars que segueixin els fonaments de la neuroarquitectura, cal seguir diferents paràmetres. A continuació et citem els més generals que considerem essencials, ja que són comuns per a moltes persones i molts entorns diferents.

Disseny Efebé d’entorns escolars d’Espais FluAp.

Com s’aconsegueix aplicar la neuroarquitectura?

Per tal d’obtenir entorns escolars eficients, que vetllin pel benestar dels nens i nenes i del personal docent, cal seguir els fonaments de la neuroarquitectura a l’hora de dissenyar espais. Aquí te’n plantegem alguns:

• La connexió entre els nens i nenes i la natura ajuda a la concentració i crear més consciència del medi ambient que els envolta. Des de fa un temps és tendència el disseny biofílic.
• Els sostres alts ajuden a mantenir un estat d’ànim calmat i deixen respirar, evitant generar un entorn feixuc.
• L’ús d’uns colors o altres té efectes diferents en l’estat d’ànim de les persones. Així doncs, s’aconsella escollir colors que ajudin a generar una atmosfera tranquil·la. Tons pastel, per exemple. Si utilitzem colors molt potents el que obtindrem és que s’esvalotin.
• És recomanable un entorn amb llum natural i, inclús, amb vista a l’exterior sempre que sigui possible. I quan faci falta il·luminació artificial, escollir l’adequada perquè es puguin concentrar, sense que sigui molesta.
• Els espais ordenats duren ben poc als entorns educatius. Tot i això, és recomanable ensenyar-los a guardar els objectes i joguines que deixen d’usar. Comptar amb mobles d’emmagatzematge ajuda a mantenir entorns ben organitzats.
• Per fomentar el seu desenvolupament cognitiu, es poden incloure diferents textures a través de pufs o elements diversos. Així, experimenten amb la seva imaginació i creativitat.
• El soroll és un aspecte molt habitual als centres educatius. Els nens i nenes es retroalimenten entre ells i en generen molt. És essencial incorporar elements fonoabsorbents que ajudin a reduir la reverberació acústica que tant pot molestar a alumnes i professors/es.

Quin mobiliari seria ideal per aquests entorns?